Quines són les característiques de l'espiritualitat ignasiana ?.

Des d'una experiència de pelegrinatge que manifesta un procés sempre dinàmic en la recerca de Déu, el cristià se sent mogut a seguir Jesús en una vida activa amarada de contemplació. No es dona una fugida del món, sinó una plenitud mundana, que es mou des de dos àmbits, la contemplació reflexiva vers una praxis i que té com a centre a Jesucrist, i la plena immersió social tot intentant modificar la societat segons el projecte del Senyor. Contemplatius en l'acció.

Es dona una mirada al món amb simpatia, que voldria reflectir la d'un Déu que no resta impassible en front del pecat i del patiment humà, sinó que es fa home per des de a baix iniciar un procés alliberador. Els mitjans són molts, el fi és la salvació. Caldrà doncs anar cercant aquells que més ajudin per el fi pretès, tot fent-se lliure per acceptar-los amb disponibilitat i creativitat. Aquesta dinàmica comporta una discerniments evangèlic continuat que vagi confrontant acció, vida i recerca dels valors del Senyor. Per arribar a capir el que Déu vol de nosaltres es dona un mitjà molt eficaç que és la freqüent acció de gràcies en l'examen de la pròpia consciència.

Jesús és el centre de l'espiritualitat ignasiana. Un Jesús proper, tot Ell amor alliberador, que es va configurant en nosaltres per tal de que el fem present en el nostre món. Vida de pregària i de sagraments alimenta aquesta trobada que precedeix, acompanya i descansa tota mena d'acció apostòlica. Des de Jesús i de la seva mà som cridats a l'unió misteriosa i amorosa amb el Déu revelat per Ell, Déu, que és Pare, Fill i Sant Esperit.

Ens situem en l'Església amb amor, fidelitat, llibertat i col·laboració humil i a cops crítica. La fe, els sagraments, la missió, el consol i la comunitat ens venen de l'Església. L'estimem i la voldríem cada cop més semblant al Jesús pobre i humil de l'Evangeli. Les actituds de Maria ens ajuden a situar-nos dintre de la Comunitat, Ella que conservava les vivències en el seu cor i manifestava l'acció de gràcies mes ample i agraïda en un ser humà.

Aquesta espiritualitat, que té la seva experiència més original en els exercicis espirituals, va néixer, créixer i es va enfortir en temps de grans canvis. Pensem que avui és de gran actualitat.