Aprèn Solidaritat

Coneix

ELS PROBLEMES DEL MÓN

“L’explotació dels recursos naturals i del medi ambient degrada la qualitat de la vida, destrueix les cultures i enfonsa els pobres en la misèria.” C.G. 34, d.3

La degradació i destrucció del medi ambient es produeix quan la gent té massa, i també quan la gent té molt poc, però molt poc: els ciutadans rics practiquen un consum insostenible i destructor del medi ambient. Els ciutadans i les ciutadanes més pobres es veuen obligats moltes vegades a sobreexplotar el seu entorn per garantir la seva supervivència.

Això no obstant, globalment, són els països i les societats riques qui més contaminen. El 70% de les emissions de diòxid de carboni i el 68% dels residus industrials procedeixen dels països industrialitzats on viu el 20% de la població.

Quan l’Índia va obtenir la independència del Regne Unit (1947), li van preguntar a Gandhi “ara l’objectiu de l’Índia serà assolir el nivell de vida d’Anglaterra, oi?, i el líder hindú va respondre: “Anglaterra s’ha hagut d’apropiar de més de la meitat del món per arribar on és, de quant ens hauríem d’apropiar nosaltres perquè passés el mateix amb l’Índia?”

El model que identifica desenvolupament amb creixement econòmic condueix al fet que cada vegada la Terra suporti menys el pes de la producció creixent de coses, amb el desgast dels recursos i la contaminació que això suposa. De vegades, l’economia només té en compte créixer sense parar, sense considerar el mal ambiental que aquest creixement continu pot causar. Un desenvolupament que no tingui en compte les necessitats de tothom i el respecte pel medi ambient no es pot considerar com un veritable desenvolupament.

Qui pateix una degradació mediambiental més gran?

Una qüestió important és saber qui paga el preu més gran per la contaminació. Novament, són les persones més pobres les que pateixen el dany ambiental més agudament, perquè tenen menys recursos i capacitat per defensar-se d’aquests efectes perjudicials. Es calcula que més de 500 milions de persones viuen a zones ecològicament marginals.

Quan passen catàstrofes com huracans, terratrèmols o inundacions els qui més les pateixen són els qui viuen en aquestes zones marginals i vulnerables. Per tant, veiem que els “desastres naturals” tenen bastant de “desastres socials”: els pobres es veuen expulsats a les pitjors zones; a més, la sobreexploten per poder sobreviure, i quan arriba el desastre, en paguen “els plats trencats”.

En definitiva, el dany ambiental és una font important de la pobresa mundial i està aprofundint la desigualtat entre rics i pobres.

Aprèn Solidaritat